Delên neix a Ciutadella de Menorca a principis de 2006 de la trobada entre Len Mesquida i Quim Torres. Amb les veus i les guitarres com a punt de partida, comencen a compondre cançons de melodies senzilles i properes, cantades en el menorquí en què pensen i senten. En Quim prové del grup de rock instrumental Sinevara; amb na Len troba un espai i veu per posar paraules a les inquietuds, els afectes i les contradiccions quotidianes.
Des dels inicis, la seva música es mou entre el pop intimista i el folk, amb una sensibilitat naïf i una manera molt personal d’entrellaçar les dues veus. Les cançons parlen d’amors i desamors, de trobades i enyorances, de les preguntes que costa respondre i de les petites coses que sostenen el dia a dia. Menorca hi és present en la llengua, en les imatges i en la manera de mirar el món.
La primera maqueta, de quatre cançons, arriba el mateix 2006 i els obre les portes als primers concerts i reconeixements. Són finalistes d’Art Jove el 2006 i el 2007, guanyen el premi popular del Concurs de la Cançó de Salitja i són seleccionats a l’Enganxa’t a la Música. La maqueta també rep el reconeixement de la discogràfica Bon Vivant Records com a millor maqueta nacional i figura entre les demos destacades de les Balears per la revista MondoSonoro.
Tot i néixer com un projecte de dos, Delên creix a l’escenari amb formacions diverses. Joan Torres, Alan Florit, Teresa Riudavets, Aitor Arriarán, Pau Marquès i Dani Benejam són alguns dels músics que els acompanyen en aquesta primera etapa, amb col·laboracions de corda i vent que amplien els matisos de les cançons. A Catalunya també els acompanyen Anna Carnè, Alba Codina i Pitu Andreu. Actuen a Balears i Catalunya, en espais com l’Heliogàbal de Barcelona, i exploren també la relació entre música i imatge.
El 2007 preparen un espectacle amb deu músics i projeccions creades per Macià Florit, Joan Al·lès i Tòfol Pons. El presenten al Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella i a l’InVictro de Vic, dins el context del Mercat de Música Viva. Aquell mateix any també duen la seva proposta audiovisual al vaixell Naumón de La Fura dels Baus, al port de Maó.
El primer disc, Sa roba estesa (Música Global, 2009), dona forma a aquell univers inicial. Amb el suport de Jaume Pla —Mazoni— en la producció, les guitarres i les veus s’embolcallen de violí, violoncel i flauta. És un disc serè i delicat, on la fragilitat conviu amb la curiositat i les ganes de continuar cercant respostes. La il·lustració de Tòfol Pons acompanya visualment aquest primer treball.
Després d’una temporada a l’Empordà, en Quim i na Len tornen a Menorca. D’aquest retorn neix Bonanova (Música Global, 2012), un segon disc de dotze cançons que pren el nom d’un lloc del camp de Ciutadella, present en el paisatge des d’on s’enregistra. Produït altra vegada per Jaume Pla i treballat amb Aitor Arriarán, Joan Torres, Pau Marquès i Dani Benejam, combina els arranjaments de corda amb una presència més marcada de les guitarres elèctriques. Gravat al menjador de casa, el disc recull paisatges, costums, estacions i memòries de l’illa en cançons com Quan xerres amb ets ulls, Neu a Menorca, Dunes artificials o Moix de finestra.
Després de la publicació de Bonanova, que rep una molt bona acollida per part de la crítica i del públic, Delên fa concerts de presentació tant a les Balears com a Catalunya i actua al programa Els matins de TV3. Però aquell mateix 2012 se suspenen diversos concerts i el grup s’atura. Les cançons queden com a testimoni d’una etapa breu però intensa, fins que, catorze anys després i coincidint amb els vint anys del seu naixement, en Quim i na Len reprenen el projecte amb Bellver (2026).
Format per Enemic Invisible i Ses coses bones, Bellver és un díptic circular concebut per escoltar-se en bucle. Recupera la sensibilitat de Delên i l’obre a una mirada més lluminosa: la melangia hi continua present, però deixa espai a l’acceptació, a la claror i a una manera més lleugera d’habitar els records. Com escriu Anna Gornès en el text que acompanya aquest treball, «Delên tornen per triar acabar». Una cloenda que dona veu a allò que havia quedat pendent.
